No viniste del frío ni la lluvia
Llegaste del amor y de la luna...
Niña de Agua
te crecerán las alas y tu vuelo
Niña de Agua
quizá oscurezca el sol así lo creo
Niña de Agua
nunca sabrás sumar lo que te quiero
Felicitats, mare, ai maaareee... io no vull ser llauraoooor!
És la cançò que me cantava, mentre creixia (ella i jo dintre). La de nabetlem,no la d'ovidi.Benvinguda a la teua 2a mitat de segle.



4 comentaris:
Ooooooh! Fa poquet em vas cantar eixa cançó :-)
Felicitats a la mamà!
joe, q jovencita!!! últimamente todos cambiamos de porción de siglo XD tu mamá medio, nosotros un cuarto...
ays... crecemos... q rabia, eh? pobre Peter Pan, q le tenemos abandonadito...
felicitatssssssssssss goffy's mom jejjee si q es jove sols 50, el proper dissabte es el de la meua mama i van 59!! q mones les mamis!!
Ei amores,
vos conteste a les 5 del matí! després d'una nit de festa pel word, l'excel i l'acrobat...
Nesi: wapa! la cançò me la vas fer reviure en el teu post, sierto!
Pupuru: ... ahora voy yo! q soy de diciembre, pero del naranjito también!!
Nutxilla: las mamis tienen tooodo el mundo, en sus manos, tienen el mundo entero,... en sus manos...
Pos això. Q me vaig a gitar q ja és hora... però sabeu q?? Ja està mi tesina parida!! Uns retocs més i ala!!!
Publica un comentari